L'ATUR AVUI :
UNA PATOLOGIA SOCIAL PROVOCADA
En un context com
en l'actual, el fet de tenir les ganes, la il.lusió, la capacitat de
convocatòria i l'èxit de crear un espai de debat, un
espai congressual on analitzar, discutir i valorar propostes vers allò que aconteix
a l'atur i a l'ocupació, sobretot, a les persones aturades de més de 45 anys,
és tot un repte i un esforç que es mereix total reconeixement i recolçament.
Agraeixo a
l'Assat50 el fet de convidar-me a participar en aquest congrés i espero que sigui molt profitós
i que, entre tots i totes, puguem trobar propostes concretes de les
quals sorgeixin les actuacions adïents per tal de solucionar, com diu l'encertat
lema del vostre congrés, que les persones més grans de 45 anys no s'aturen i la
seva experiència no és pot malbaratar i ha d'esdevenir, necessàriament, en un
valor afegit a l'hora de fer polítiques actives d'ocupació.
Crec que la
situació actual és, més que caótica, PATOLÒGICA, per això he possat de títol a
la meva ponència lo de que l'atur és, per a mi, una patología social que ha estat
provocada.
Jo no vull entrar
en l'anàlisi de dades de l'atur, del PIB, de la Prima de Risc, de l'IPC....etc.
Tothom és conscient de que la situació, des de l'any 2008, veritable esclat
de la crisi a nivell mundial, i poc després al nostre país, ens ha dut on som.
Al dir “patològica” vull dir “dolorosa, amb patiment” , del “pathos”
del Grec... ves per on! , justament Grècia n'és un
dels millors exemples d'aquesta situació.
No sempre lo
normal, la norma, la regla ordinària, és el millor ni el més sà; per
aixó estic convençut que, tot i que la norma des de finals de 2007 cap aquí, ha
estat reformes i contra-reformes laborals; austeritat, plans d'estabilitat,
pactes pel creixement, etc.... l'atur no ha deixat de crèixer, els desnonaments
no han parat i les diferències entre rics i pobres s'ha accentuat de forma
indecent; i tot aixó mai pot ser sà, ni molt menys una norma.
Estem contemplant
i aguantant una recessió o depressió no només immobiliaria, bancària i política;
estem patint una veritable agressió a la societat; una veritable guerra social a
partir de la por i de la fam.
Ens varen vendre
un estat del benestar manipulat i feble, que varem comprar tots i totes,
però alhora també ens van inocular el virus o la bactèria d'aquesta patologia que
referia al principi. I el problema és que no tenim un tractament certer, ni tan
sols aquells que ens van dur fins aquí, saben com sortir-s'en, però la realitat és
que la gent, el poble, la societat pateix molt i massa.
Ens han
retallat drets any rera any, amb promeses temporals, amb brots verds, i ara ens
retallen també la veu amb una “mordassa” i fins i tot el silenci, si els hi
deixem.
Després d'haver rescabalat amb els nostres impostos els bancs
que tenen beneficis insultants ,nosaltres, els de baix, seguim immersos en el pou
de la foscor i de la precarietat sense gaires oportunitats per poder sobreviure’n.
Jo crec que
s'ha instaurat un pre-estat de setge, per dir-ho suaument, que ens condemna a una
mena de neofeudalisme. Una nova versió de l'esclavisme però actualitzat al segle
21.
Evidentment, la
reforma del famós article 135 de la Constitució, a l'estiu de 2011, on es
prioritzava la devolució del deute per davant de qualsevol altra cosa, ha fet
rescatar bancs i holdings però no pas a les persones.
Com pot ser que
una persona que és contractada per treballar acabi fent un munt d'hores per un
salari indigne, que no el deixa sortir de la pobressa més extrema?
Com pot ser que
els avis hagin de mantenir, amb les seves minces pensions, a famílies senceres i
per això els treuen, necessàriament, de les residències on estaven atessos?
Capítol a
part mereix els retalls de tot lo públic: salut, dependència, ensenyament, I+D+I
També s'ha de
dir, perquè és just fer-ho, que les empreses (sobretot les PYMES) en el
nostre entorn, no poden aguantar les condicions ja sigui econòmiques,
administratives, dels NO CRÈDITS BANCARIS i cojunturals que els permeti poder
competir, organitzar, gestionar, produïr i, finalment, crear llocs de treball.
Evidentment, parlo en general, no totsels casos són honorables, per
cap dels costats.
Bé, dit tot lo
anterior, tenim en aquest congrés, de forma majoritària tot un grup nombrós de
persones més grans de 45 anys que estan a l'atur i que en molts cassos no
reben cap tipus de prestació o subsidi, i aixó ha de canviar-se.
Hem de fer camí,
hem de fer propostes fermes als polítics que ens governen perqué tinguin en compte
que darrera de tot plegat, sempre està la gent.
Sabeu que
nosaltres, la UGT de L'H, hem estat des del principi fent-vos costat i que, en la
mesura de les nostres possibilitats ho seguirem fent i seguirem treballant plegats
per afavorir, al màxim possible, sortir d'una vegada per totes
d'aquestes situacions que, horesd'ara, ens fan ésser molt negatius vers el futur.
En l'àmbit de la nostra ciutat hem impulsat, conjuntament amb vosaltres i
amb tots els actors socials i l'administració local, totes les accions i
activitats possibles per incidir en la inserció laboral i la
creació d'ocupació com en el cas de l'ACODEL'H.
Crec,
sincerament, que sí que hi ha cosses a fer i a propossar :
D'entrada tornar
enrera i derogar totes les reformes laborals que fins ara, com s'ha demostrat, no
han servit més que per deixar més gent fora del sistema, en condicions més precàries
i, en els millors del casos, a l'estranger, com és el cas de moltíssims joves.
Pertant, recuperar totallò que se’ns ha près als ciutadans en els darrers anys.
Fer polítiques
actives, però reals de veritat, per a l'ocupació. No amb la mega formació y
superformació repetida, sinó amb dotacions econòmiques destinades directament a la
inserció laboral (mitjançant l'orientació i l'aprenentatge que faci falta) de
les persones aturades, coordinadament.
Establir noves
fòrmules de control i de contractació dels aturats/des, tot analitzant la fòrmula
de repartir i redistribuïr la riquesa de la manera més equitativa possible.
Fer una reforma
estructural, i a fons, del model productiu del nostre país.
Perseguir el frau
fiscal; implementar un tipus de fiscalitat justa i progressiva; el tema de la
tassa de les transaccions “Tobin”.
Rescabalar els
programes d'ajuts que facin falta per no permetre situacions de pobresa extrema,
almenys de forma temporal.
Buscar
models alternatius de la banca, del seu control i de la seva aportació a la
consecució dels objectius de la societat per acabar amb l'atur.
Tenir en compte
la creació d'una RENDA BÀSICA per als més febles.
Reformular i
tornar a crear un model de món econòmic i laboral on les jubilacions i les
pensions per jubilació tinguin un veritable sentit comú i puguin garantir, en un
futur, la cobertura necessària, justa i suficient per a tothom.
Bé... i tot un
seguit de propostes que de ben seguir recollireu en el vostre manifest de
conclusions en aquest congrés.
Com sabeu, el
propassat dia 15 de desembre es va signar un pacte amb el Govern central i les
dues grans centrals sindicals UGT I CCOO i les patronals CEOE i CEPYME anomenat : PLAN EXTRAORDINARIO PARA LA
ACTIVACIÓN DEL EMPLEO i que s'enmarca dins de tot el paquet del DIÀLEG SOCIAL,
per altra banda, molt malmés en els darrers anys a tots els nivells.
Nosaltres entenem
que és una mesura necessària i , pot ser que, imprescindible, però que en cap cas ens portarà cap
a la solució final al problema dels aturats majors i de llarga durada. Pertant la
valorem positivament, però encara manca molt camí per fer.
Per últim dir-vos
que a L'Hospitalet tenim una taxa d'atur del 16,81% que representen 22.843
persones aturades, i que el col.lectiu de majors de 45 anys aturats arriben
quasi al 50% del total. El problema és molt seriós, darrera d'aquestes persones,
generalment, per un tema generacional hi hà tota una familia sencera que té
greus problemes per subsistir.
Es per tot aixó
que des de la UGT LH, us animen a seguir endavant, i estarem al
vostre costat demanant a les administracions públiques que es sensibilitzin al
màxim en aquest greu problema i dotin de mitjans econòmics dels seus pressupostos
(de forma directa) una partida per reactivar l'ocupació en aquestes situacions.
També dir-vos que
publicarem tot lo referent a les conclusions, manifest, etc. d'aquest congrés al BUTLLETÍ ACTIUS de la UGT de CATALUNYA.
Gràcies.
Ponencia
expossada al “Congrés Sobre l’ocupació i l’atur de les persones de més de 45 anys”de
l’Assat50.
Auditori
Barradas, 18 de desembre de 2014 a L’Hospitalet de Llobregat
Joan Ramón
BarrachinaCasals
Secretàri Territorial UGT de L’H
