“SOBRE EL PODER DE LOS TRABAJADORES/AS”
Artículo
que se publicarà en “L’Anuari 2015” de
BCN Content Factory, bajo la dirección de Dña. Eva Jiménez Gómez.
Escrito por Joan R. Barrachina, como Secretario
Territorial de la UGT de L’Hospitalet
(Están
las dos versiones, tanto en Catalán como en Castellano):
Si parlem del “poder” del
treballadors/es; potencialment el tenen tot. La força del treball, de les
organitzacions sindicals, és molt gran si es gestiona bé i es vehiculitza de
forma adient. Si més no, en els darrers anys, la implementació d'un
neoliberalisme feudalista arreu del món i els programes d'austeritat o
d'austericidi preconitzades per diferents organitzacions com la Troika han
instaurat quasi l'esclavisme i la por (que mai és innocent) a tota la població;
els governs (segrestats pel deute, en general) han fet de la crisi un pretext per acollar més als treballadors/es i abaratir costos laborals, provocant fam i
indigència.
Aquesta por, visualitzada amb
els índexs d'atur més gran de tota la història i amb grups o sectors socials
especialment castigats, provoquen un cert immobilisme i descrèdit de les idees,
de la política i una desafecció total.
Per últim, les reformes
laborals auspiciades pels últims governs dels darrers anys han acabat de configurar
un model de relacions laborals més feble quant a la negociació de convenis,
reivindicacions, etc.
I a les darreries, fa molt
poc, la nova llei de seguretat ciutadana (llei Mordassa) vol també acabar amb
qualsevol tipus d'inconformisme o crítica i mobilització.
Per tant, tot el poder
potencial per fer, però problemes d'aplicació social del mateix.
El sindicat no ha parat de
fer mobilitzacions i aturades, vagues, concentracions, debats, etc., tan
sectorialitzades com generals i en tots els àmbits territorials.
De fet, acabo pensant que es
tracta d'una mena de “pols” amb l'immobilisme imperant arreu, que té difícil
solució de sortida. Una veritable guerra social de base mercantilista i/o
economicista. És per tot això, que la unió i organització dels treballadors és
més necessària que mai.
Si hablamos del “poder” de
los trabajadores/as; potencialmente lo tienen del todo. La fuerza del trabajo,
de las organizaciones sindicales, es muy grande si se gestiona bien y se
vehiculiza de forma correcta. Aún así, en los últimos años, la implementación
de un neoliberalismo feudalista por todo el mundo y los programas de austeridad
o austericidio preconizadas por diferentes organizaciones como la Troika han
instaurado casi el esclavismo y el miedo (que nunca es inocente) a toda la
población; los gobiernos (secuestrados por la deuda, en general) han hecho de
la crisis un pretexto para recortar más a los trabajadores/as y abaratar los
costes laborales, provocando hambre e indigencia.
Este miedo, visto desde los
índices de paro más grandes de toda la historia y con grupos o sectores
especialmente castigados, provoca un cierto inmovilismo, descrédito de las
ideas, de la política y a una desafección total.
Y últimamente, hace muy poco,
la nueva ley de seguridad ciudadana (ley mordaza) quiere también acabar con
cualquier tipo de inconformismo o crítica y movilización.
Por tanto, todo el poder
potencial para realizar, pero con problemas de aplicación o desarrollo social
del mismo.
El sindicato no ha parado de
realizar movilizaciones y paros, huelgas, concentraciones, debates, etc. Tanto
sectorializadas cómo generales y en todos los ámbitos territoriales.
De hecho, acabo pensando que
se trata de un tipo de “pulso” con el inmovilismo imperante en todos los
lugares, que tiene una difícil situación de salida. Una verdadera guerra social
de base mercantilista i/o economicista. Es por todo esto, que la unión y la
organización de los trabajadores/as es más necesaria que nunca.
Joan R. Barrachina
SEC. Territorial de la UGT L'H
L'Hospitalet de Llobregat a 16 de febrero de 2015