lunes, 22 de diciembre de 2014

VERSIÓN EN CATALÁN DE LA PONENCIA REALIZADA EN EL CONGRESO DE PERSONAS EN PARO MAYORES DE 45 AÑOS EN EL AUDITORI BARRADAS DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (ORGANIZADO POR "ASSAT50") A CARGO DE JOAN R. BARRACHINA (EN CALIDAD DE SECRETARIO TERRITORIAL DE LA UGT DE L'HOSPITALET).



L'ATUR AVUI :  UNA PATOLOGIA SOCIAL PROVOCADA


En un context com en l'actual, el fet de tenir les ganes, la il.lusió, la capacitat de convocatòria i l'èxit de crear un espai de debat, un espai congressual on analitzar, discutir i valorar propostes vers allò que aconteix a l'atur i a l'ocupació, sobretot, a les persones aturades de més de 45 anys, és tot un repte i un esforç que es mereix total reconeixement i recolçament.

Agraeixo a l'Assat50 el fet de convidar-me a participar en aquest congrés i espero que sigui molt profitós i que, entre tots i totes, puguem trobar propostes concretes de les quals sorgeixin les actuacions adïents per tal de solucionar, com diu l'encertat lema del vostre congrés, que les persones més grans de 45 anys no s'aturen i la seva experiència no és pot malbaratar i ha d'esdevenir, necessàriament, en un valor afegit a l'hora de fer polítiques actives d'ocupació.

Crec que la situació actual és, més que caótica, PATOLÒGICA, per això he possat de títol a la meva ponència lo de que l'atur és, per a mi, una patología social que ha estat provocada.

Jo no vull entrar en l'anàlisi de dades de l'atur, del PIB, de la Prima de Risc, de  l'IPC....etc.  Tothom és conscient de que la situació, des de l'any 2008, veritable esclat de la crisi a nivell mundial, i poc després al nostre país, ens ha dut on som.

Al dir “patològica” vull dir “dolorosa, amb patiment” , del “pathos” del Grec... ves per on! , justament Grècia n'és un dels millors exemples d'aquesta situació.

No sempre lo normal, la norma, la regla ordinària, és el millor ni el més sà; per aixó estic convençut que, tot i que la norma des de finals de 2007 cap aquí, ha estat reformes i contra-reformes laborals; austeritat, plans d'estabilitat, pactes pel creixement, etc.... l'atur no ha deixat de crèixer, els desnonaments no han parat i les diferències entre rics i pobres s'ha accentuat de forma indecent; i tot aixó mai pot ser sà, ni molt menys una norma.

Estem contemplant i aguantant una recessió o depressió no només immobiliaria, bancària i política; estem patint una veritable agressió a la societat; una veritable guerra social a partir de la por i de la fam.

Ens varen vendre un estat del benestar manipulat i feble, que varem comprar tots i totes, però alhora també ens van inocular el virus o la bactèria d'aquesta patologia que referia al principi. I el problema és que no tenim un tractament certer, ni tan sols aquells que ens van dur fins aquí, saben com sortir-s'en, però la realitat és que la gent, el poble, la societat pateix molt i massa.
Ens han retallat drets any rera any, amb promeses temporals, amb brots verds, i ara ens retallen també la veu amb una “mordassa” i fins i tot el silenci, si els hi deixem.



Després d'haver rescabalat amb els nostres impostos els bancs que tenen beneficis insultants ,nosaltres, els de baix, seguim immersos en el pou de la foscor i de la precarietat sense gaires oportunitats per poder sobreviure’n.

Jo crec que s'ha instaurat un pre-estat de setge, per dir-ho suaument, que ens condemna a una mena de neofeudalisme. Una nova versió de l'esclavisme però actualitzat al segle 21.

Evidentment, la reforma del famós article 135 de la Constitució, a l'estiu de 2011, on es prioritzava la devolució del deute per davant de qualsevol altra cosa, ha fet rescatar bancs i holdings però no pas a les persones.

Com pot ser que una persona que és contractada per treballar acabi fent un munt d'hores per un salari indigne, que no el deixa sortir de la pobressa més extrema?

Com pot ser que els avis hagin de mantenir, amb les seves minces pensions, a famílies senceres i per això els treuen, necessàriament, de les residències on estaven atessos?

Capítol a part mereix els retalls de tot lo públic: salut, dependència, ensenyament, I+D+I

També s'ha de dir, perquè és just fer-ho, que les empreses (sobretot les PYMES) en el nostre entorn, no poden aguantar les condicions ja sigui econòmiques, administratives, dels NO CRÈDITS BANCARIS i cojunturals que els permeti poder competir, organitzar, gestionar, produïr i, finalment, crear llocs de treball. Evidentment, parlo en general, no totsels casos són honorables, per cap dels costats.


Bé, dit tot lo anterior, tenim en aquest congrés, de forma majoritària tot un grup nombrós de persones més grans de 45 anys que estan a l'atur i que en molts cassos no reben cap tipus de prestació o subsidi, i aixó ha de canviar-se.

Hem de fer camí, hem de fer propostes fermes als polítics que ens governen perqué tinguin en compte que darrera de tot plegat, sempre està la gent.


Sabeu que nosaltres, la UGT de L'H, hem estat des del principi fent-vos costat i que, en la mesura de les nostres possibilitats ho seguirem fent i seguirem treballant plegats per afavorir, al màxim possible, sortir d'una vegada per totes d'aquestes situacions que, horesd'ara, ens fan ésser molt negatius vers el futur. En l'àmbit de la nostra ciutat hem impulsat, conjuntament amb vosaltres i amb tots els actors socials i l'administració local, totes les accions i activitats possibles per incidir en la inserció laboral i la creació d'ocupació com en el cas de l'ACODEL'H.

Crec, sincerament, que sí que hi ha cosses a fer i a propossar :

D'entrada tornar enrera i derogar totes les reformes laborals que fins ara, com s'ha demostrat, no han servit més que per deixar més gent fora del sistema, en condicions més precàries i, en els millors del casos, a l'estranger, com és el cas de moltíssims joves. Pertant, recuperar totallò que se’ns ha près als ciutadans en els darrers anys.

Fer polítiques actives, però reals de veritat, per a l'ocupació. No amb la mega formació y superformació repetida, sinó amb dotacions econòmiques destinades directament a la inserció laboral (mitjançant l'orientació i l'aprenentatge que faci falta) de les persones aturades, coordinadament.

Establir noves fòrmules de control i de contractació dels aturats/des, tot analitzant la fòrmula de repartir i redistribuïr la riquesa de la manera més equitativa possible.

Fer una reforma estructural, i a fons, del model productiu del nostre país.

Perseguir el frau fiscal; implementar un tipus de fiscalitat justa i progressiva; el tema de la tassa de les transaccions “Tobin”.

Rescabalar els programes d'ajuts que facin falta per no permetre situacions de pobresa extrema, almenys de forma temporal.

Buscar models alternatius de la banca, del seu control i de la seva aportació a la consecució dels objectius de la societat per acabar amb l'atur.

Tenir en compte la creació d'una RENDA BÀSICA per als més febles.

Reformular i tornar a crear un model de món econòmic i laboral on les jubilacions i les pensions per jubilació tinguin un veritable sentit comú i puguin garantir, en un futur, la cobertura necessària, justa i suficient per a tothom.

Bé... i tot un seguit de propostes que de ben seguir recollireu en el vostre manifest de conclusions en aquest congrés.

Com sabeu, el propassat dia 15 de desembre es va signar un pacte amb el Govern central i les dues grans centrals sindicals UGT I CCOO i les patronals CEOE i CEPYME  anomenat : PLAN EXTRAORDINARIO PARA LA ACTIVACIÓN DEL EMPLEO i que s'enmarca dins de tot el paquet del DIÀLEG SOCIAL, per altra banda, molt malmés en els darrers anys a tots els nivells.

Nosaltres entenem que és una mesura necessària i , pot ser que, imprescindible, però que en cap cas ens portarà cap a la solució final al problema dels aturats majors i de llarga durada. Pertant la valorem positivament, però encara manca molt camí per fer.

Per últim dir-vos que a L'Hospitalet tenim una taxa d'atur del 16,81% que representen 22.843 persones aturades, i que el col.lectiu de majors de 45 anys aturats arriben quasi al 50% del total. El problema és molt seriós, darrera d'aquestes persones, generalment, per un tema generacional hi hà tota una familia sencera que té greus problemes per subsistir.

Es per tot aixó que des de la UGT LH, us animen a seguir endavant, i estarem al vostre costat demanant a les administracions públiques que es sensibilitzin al màxim en aquest greu problema i dotin de mitjans econòmics dels seus pressupostos (de forma directa) una partida per reactivar l'ocupació en aquestes situacions.


També dir-vos que publicarem tot lo referent a les conclusions, manifest, etc. d'aquest congrés al BUTLLETÍ ACTIUS de la UGT de CATALUNYA.    



Gràcies.




Ponencia expossada al “Congrés Sobre l’ocupació i l’atur de les persones de més de 45 anys”de l’Assat50.

Auditori Barradas, 18 de desembre de 2014 a L’Hospitalet de Llobregat




Joan Ramón BarrachinaCasals


Secretàri Territorial UGT de L’H